* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
LINGUIST List logo Eastern Michigan University Wayne State University *
* People & Organizations * Jobs * Calls & Conferences * Publications * Language Resources * Text & Computer Tools * Teaching & Learning * Mailing Lists * Search *
* *
LINGUIST List 23.348

Thu Jan 19 2012

Calls: Catalan, Socioling, Applied Ling, Discourse Analysis/Germany

Editor for this issue: Alison Zaharee <alisonlinguistlist.org>


New! Multi-tree Visit LL's Multitree project for over 1000 trees dynamically generated from scholarly hypotheses about language relationships:
            http://multitree.linguistlist.org/

LINGUIST is pleased to announce the launch of an exciting new feature: Easy Abstracts! Easy Abs is a free abstract submission and review facility designed to help conference organizers and reviewers accept and process abstracts online. Just go to: http://www.linguistlist.org/confcustom, and begin your conference customization process today! With Easy Abstracts, submission and review will be as easy as 1-2-3!
Directory
        1.     Carsten Sinner , 23. Katalanistentag/23è Col.loqui Germano-Català


Message 1: 23. Katalanistentag/23è Col.loqui Germano-Català
Date: 17-Jan-2012
From: Carsten Sinner <unicarstensinner.de>
Subject: 23. Katalanistentag/23è Col.loqui Germano-Català
E-mail this message to a friend

Full Title: 23. Katalanistentag/23è Col.loqui Germano-Català

Date: 27-Sep-2012 - 30-Sep-2012
Location: Berlin and Leipzig, Germany
Contact Person: Katharina Wieland
Meeting Email: < click here to access email >
Web Site: http://www.katalanistik.de/cat/colloqui-germano-catala/23-berlin-leipzig-2012/

Linguistic Field(s): Applied Linguistics; Discourse Analysis; General Linguistics; Sociolinguistics; Text/Corpus Linguistics

Subject Language(s): Valencian

Call Deadline: 31-Mar-2012

Meeting Description:

Normalität. Katalanisch im Alltag/Normalitat. El català en la vida quotidiana

El proper octubre 2012 farà 30 anys que es va aprovar a Espanya la llei per a la normalització de les llengües minoritàries (llei de normalització del basc, 10/1982). De la mateixa manera, en aquell moment també s'estava debatent sobre l'aprovació d'una llei de normalització lingüística corresponent a la llengua catalana. A la primavera del 2013 la llei de normalització lingüística catalana cel.lebrarà 30 anys. Aprofitem aquesta ocasió per a posar a debat el rol del català en la vida quotidiana en les regions catalanoparlants en el 23è Col.loqui Germano-Català.

No es tracta de centrar-se en la normalització lingüística que ja ha estat debatuda en molts col.loquis i jornades, sinó que en aquest col.loqui volem anar més enllà i centrar-nos en el tema de la realitat del català en la vida quotidiana, ja sigui des d'una perspectiva lingüística, literària o humanística, des de la perspectiva de la gramàtica descriptiva, la presentació de l'ús del català en els mitjans, la literatura,etc. o des de la didàctica del català com a segona llengua o com a llengua estrangera. No només volem tematitzar l'ús real del català i la seva presentació, sinó també tractar els debats sobre l'ús del català i les seves representacions.

Per a molts parlants de les generacions més joves, la vida amb el fet català i la llengua catalana és una opció que s'ha convertit en possible, per a molts una opció natural i 'normal'. No obstant, entre les diferents regions en les que actualment el català està present hi trobem diferències considerables, posicions extremes es representen segurament d'una banda a la regió autònoma de Catalunya, de l'altra, al Rosselló francès en el Departament dels Pirineus Orientals i l'Alguer (Alghero/S'Alighera) al nord-oest de Sardenya.

Les qüestions que volem tractar en les seccions del 23.Col.loqui Català són les següents:

- Quin és l'estat actual de 'normalitat de la llengua'?
- Com es viu aquesta normalitat en la vida quotidiana?
- Com es reflecteix aquesta normalitat en els mitjans?
- Com es reflexiona sobre aquesta normalitat en els mitjans, la cinematografia, la literatura i la música

Call for Papers:

Secció de Lingüística:

L'octubre del 2012 se celebrarà el 30è aniversari de la primera llei aprovada a Espanya sobre normalització d'una llengua minoritària (llengua de normalització del basc 10/1982). La primavera del 2013, se celebraran els 30 anys de la llei de normalització del català. Amb motiu d'aquesta efemèride hem establert de prendre com a tema central del Congrés de Catalanística el paper del català en la vida quotidiana dels territoris de parla catalana. Cal aclarir que no pretenem de tractar-hi la Normalització lingüística, la qual ocupa ja la temàtica de nombroses jornades acadèmiques i col•loquis, sinó la qüestió de com es manifesta l'ús del català avui. En la secció lingüística, per tant, s'hi tractaran totes aquelles qüestions que tinguin per objectiu directe l'anàlisi de la normalitat de l'ús de la llengua catalana.

La qüestió de l'ús lingüístic a Catalunya des d'una perspectiva lingüística s'ha tractat, com hem dit més amunt, atenent gairebé de manera exclusiva la delimitació de la norma (de la llengua escrita) o d'aspectes sociolingüístics, les actituds, etcètera. En la secció lingüística cal abordar - tal com ho plantejàvem més amunt - el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat, en especial l'anàlisi d'allò que hom interpreta actualment com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana. Fins a quin punt ha dut l'ús normal del català a un canvi de la llengua mateixa (no només entenent 'ús normal' com a resultat de la normalització dels dominis, sinó també com a resultat de la normalització de les actituds dels i les parlants).

Com han canviat les normes prescriptives i descriptives a través d'un ús normal de la llengua i un tractament diferent de la llengua? En aquest punt, es planteja la qüestió de fins a quin punt la normalitat de l'ús de la llengua catalana condueix a un possible acostament entre la norma prescriptiva i la norma descriptiva. Possiblement un acostament recíproc significa aquí que la norma prescriptiva esdevé 'més permissiva' pel que fa a elements que durant molt de temps foren considerats extranormatius. I per contra, potser es pugui registrar, arran de la millora del coneixement normatiu del català sobretot per part de les generacions més joves, un ús molt més proper a la norma prescriptiva sobretot en contextos de distància lingüística.

Quins aspectes de la llengua catalana són considerats com a normals, quins aspectes com a no correctes, no catalans, etc. o bé, per exemple, ja no es consideren més com a falsos, sinó com a mers fenòmens de la llengua oral? Com es tracten en l'actualitat aquells fenòmens que estan marcats diatòpicament però que, a l'ensems i a causa de la seva coincidència amb una de les llengües de contacte, estan marcats com a diastràticament baixos? Des de la perspectiva de la gramàtica descriptiva i prescriptiva, aquestes qüestions són d'interés rellevant atès que molts fenòmens, sobretot del català oral, però també del català escrit, foren atribuïts a la influència de les llengües en contacte, en especial els primers anys de la normalització lingüística, i a causa d'això, foren rebutjats indiscriminadament.

Els últims anys han esdevingut usuals una gran quantitat de fenòmens en la llengua parlada, almenys en algunes varietats (és a dir, la norma descriptiva) que en la norma prescriptiva no han estat considerats o bé han estat marginalitzats de manera explícita. Això concerneix, per exemple, un seguit de fenòmens que, segons la norma prescriptiva, eren tinguts (o encara són tinguts) per no correctes, encara que en la norma descriptiva, almenys en determinats registres (sobretot els de proximitat lingüística) encara estan representats de manera clara (vegi's el debat sobre l'ús de l'auxiliar tenir en perífrasis verbals d'obligació, venir a + infinitiu amb valor terminatiu, al + infinitiu en comptes de en + infinitiu o bé els debats sobre diversos fenòmens delimitats diatòpicament, que coincideixen amb castellanismes i, per aquesta raó, foren eliminats en la norma prescriptiva). Per contra, hi ha fenòmens que són previstos en la norma prescriptiva, els quals des de fa molt temps no es donen en la norma descriptiva però que, potser sota el caire de la norma prescriptiva, viuen una una extensió del seu ús (vegin-se els adverbis àdhuc i nogensmenys), o bé, contràriament, fenòmens que, malgrat les recomanacions de la norma prescriptiva i potser com a conseqüència del contacte lingüístic amb l'espanyol, se surten de mica en mica de la norma descriptiva (com el retrocés del gerundi passat en estructures com havent dinat, he anat a casa).

Al costat de l'anàlisi de l'ús real enfront de la norma prescriptiva cal tractar els debats sobre la utilització de la llengua i la prescripció i la seva representació entre experts en llengua catalana o, més específicament, en gramàtica i els canvis de la perspectiva sobre l'ús correcte de la llengua en els diversos dominis d'ús als quals el català s'ha obert en les últimes dècades.

Un punt essencial aquí és, a banda de la qüestió sobre què ha de ser considerat com a normal, sobretot la qüestió de què cal considerar com a autèntic, atès que, ja fa molt temps es va debatre fins a quin punt la llengua corresponent a la norma prescriptiva és 'innatural', 'artificial', 'falsa'; aquestes foren qüestions que varen dominar durant molt temps el discurs sobre el català als mitjans de comunicació o bé sobre la qualitat del català als mitjans, sobretot, a la televisió. En relació amb això, doncs, cal tractar la qüestió de què és allò que hom considera autèntic avui. En aquest sentit, cal demanar-se per la divergència entre la llengua parlada i l'oralitat medial o ficcional.

Direcció de la Secció:

Carsten Sinner, Universität Leipzig
Katharina Wieland, Humboldt-Universität zu Berlin

Si us plau, envieu les vostres propostes de comunicació fins al 31 de març de 2012 a katharina.wielandromanistik.hu-berlin.de.

Sprachwissenschaftliche Sektion:

Im Oktober 2012 jährt sich das erste in Spanien verabschiedete Gesetz zur Normalisierung einer Minderheitensprache (Baskisches Normalisierungsgesetz, 10/1982) zum 30. Mal, im Frühjahr 2013 wird dann das katalanische Normalisierungsgesetz 30 Jahre alt. Das nehmen wir zum Anlass, die Rolle des Katalanischen im Alltag der katalanischsprachigen Regionen zum Thema des Katalanistentages zu machen. Es soll dabei nicht um die sprachliche Normalisierung gehen, die ja schon so oft Thema von Tagungen und Kolloquien war, sondern darum, wie sich der Gebrauch des Katalanischen heute darstellt. In der sprachwissenschaftlichen Sektion soll es entsprechend um Fragstellungen gehen, die direkt auf die Frage der Normalität des Gebrauchs der katalanischen Sprache abzielen.

Die Frage des Sprachgebrauchs in Katalonien aus sprachwissenschaftlicher Sicht ist, wie oben bereits dargelegt, bisher fast ausschließlich im Hinblick auf die Abgrenzung der (schriftsprachlichen) Norm oder soziolinguistische Aspekte, Attitüden usw. behandelt worden. In der Sektion soll - den oben bereits aufgezeigten Fragen gemäß - nach der Rolle des Katalanischen im Alltag und der Wahrnehmung des Katalanischen in der Gesellschaft nachgegangen werden und dabei insbesondere auch analysiert werden, was aus der Perspektive der unterschiedlichen Ausrichtungen der katalanischen Sprachwissenschaft derzeit als normaler Sprachgebrauch aufgefasst wird. Inwiefern hat der normale Gebrauch (nicht nur zu verstehen als Resultat der Normalisierung der Domänen, sondern auch als Resultat der Normalisierung der Attitüden der Sprecher und Sprecherinnen) des Katalanischen zu einer Veränderung der Sprache selbst geführt?

Wie haben sich die präskriptiven und die deskriptiven Normen durch einen normalen Gebrauch der Sprache und einen anderen Umgang mit der Sprache verändert? Hierbei stellt sich die Frage, inwiefern die Normalität des Gebrauchs der katalanischen Sprache möglicherweise auch zu einer Annäherung zwischen präskriptiver und deskriptiver Norm führt. Gegenseitige Annäherung bedeutet hier möglicherweise, dass die präskriptive Norm 'permissiver' im Hinblick auf Elemente wird, die lange als extranormativ galten, umgekehrt durch die verbesserte Kenntnis der katalanischen Norm vor allem bei den jüngeren Generationen ein der präskriptiven Norm sehr viel nahestehender Gebrauch vor allem in distanzsprachlichen Kontexten zu verzeichnen ist.

Welche Aspekte der katalanischen Sprache werden heute als normal angesehen, welche Aspekte als nicht korrekt, nicht katalanisch usw. oder z. B. nicht mehr als falsch, sondern lediglich als oralsprachlich angesehen? Wie wird heute mit den Erscheinungen umgegangen, die diatopisch markiert, zugleich aber aufgrund Übereinstimmung mit einer der Kontaktsprachen zugleich diastratisch niedrig markiert sind? Diese Fragen sind aus Perspektive der deskriptiven und präskriptiven Grammatik gerade darum so interessant, weil viele Erscheinungen vor allem des gesprochenen, aber auch des geschriebenen Katalanisch insbesondere in den frühen Jahren der sprachlichen Normalisierung auf den Einfluss der Kontaktsprachen zurückgeführt und daher lange pauschal abgelehnt wurden.

Eine lange Reihe von Erscheinungen sind im Laufe der letzten Jahre zwar in der gesprochenen Sprache zumindest einiger Varietäten üblich, also die deskriptive Norm, aber in der präskriptiven Norm nicht berücksichtigt oder explizit marginalisiert gewesen. Dies betrifft beispielsweise eine Reihe von Erscheinungen, die laut präskriptiver Norm als nicht korrekt galten oder noch immer als nicht korrekt gelten, obwohl sie in der deskriptiven Norm zumindest in bestimmten, vor allem nähesprachlichen Registern noch immer deutlich vertreten sind (vgl. die Debatte um den Gebrauch des Auxiliars tenir in obligativen Verbalperiphrasen, venir a + Infinitiv mit terminativem Wert, al + Infinitiv statt en + Infinitiv oder die Debatten um diverse diatopisch begrenzte Erscheinungen, die mit Kastilianismen übereinstimmen und deswegen in der präskriptiven Norm eliminiert wurden). Umgekehrt gibt es Erscheinungen, die in der präskriptiven Norm vorgesehen sind, in der deskriptiven Norm aber lange Zeit praktisch nicht vorkamen, nun aber möglicherweise unter dem Eindruck der präskriptiven Norm Gebrauchsausweitung erleben (vgl. die Adverbien àdhuc und nogensmenys), oder aber umgekehrt trotz der Befürwortung durch die präskriptive Norm, möglicherweise als Folge des Sprachkontakts mit dem Spanischen, allmählich aus der deskriptiven Norm herausfallen (wie der Rückgang des gerundi passat in Strukturen wie havent dinat, he anat a casa).

Neben der Analyse des tatsächlichen Gebrauchs gegenüber der präskriptiven Norm soll es auch um die Debatten über die Sprachverwendung und -präskription und ihre Darstellung unter Experten für katalanische Sprache bzw. Grammatik selbst und um die Veränderungen der Sichtweise auf korrekten Sprachgebrauch in den unterscheidlichen Gebrauchsdomänen gehen, die sich das Katalanische in den letzten Jahrzehnten erschlossen hat.

Wesentlicher Punkt hierbei ist neben der Frage danach, was als normal zu gelten hat, unbedingt auch die Frage danach, was als authentisch angesehen wird, da schon sehr früh Debatten darüber geführt wurden, inwiefern die der präskriptiven Norm entsprechende Sprache 'unnatürlich', 'künstlich', 'falsch' sei; dies waren Fragestellungen, die beispielsweise sehr lange den Diskurs über das Katalanische in den Medien oder die Qualität des Katalanischen in den Medien, vor allem im Fernsehen, dominierten. Daran anschließend ist unbedingt der Frage nachzugehen, was heute als authentisch angesehen wird. Damit stellt sich zugleich die Frage nach der Divergenz zwischen gesprochener Sprache und medialer bzw. fiktionaler Oralität.

Sektionsleitung:

Carsten Sinner, Universität Leipzig
Katharina Wieland, Humboldt Universität zu Berlin

Bitte schicken Sie Ihre Vortragsvorschläge bis 31. März 2012 an katharina.wielandromanistik.hu-berlin.de.



Read more issues|LINGUIST home page|Top of issue



Page Updated: 19-Jan-2012

Supported in part by the National Science Foundation       About LINGUIST    |   Contact Us       ILIT Logo
While the LINGUIST List makes every effort to ensure the linguistic relevance of sites listed on its pages, it cannot vouch for their contents.